Foto de família

Per fi m'he dignat a editar les fotografies fetes a l'excel·lent trobada que vàrem fer!
Aquí, de moment, publico la foto de grup. El personatge que ens va fer la foto tenia el punt de mira una mica baix i surt més terra que muntanya, però què hi farem.
A part de sortir tots molt guapos i guapes, m'ha cridat l'atenció el típic hooligan, el sector crític de la colla, aquell que decideix que no cal mirar a càmera. Sí, en aquest cas, l'honor és per la Mariona Miró!!

Benvolguts,

algú que estigui de vacances podria escriure una crònica amb les respectives fotografies de la trobada...?

Jo he estat per Sevilla i Màlaga a 36º....

Jo no en sóc!

Hola nois!
Ja sabeu que soc de sang calenta. I aquests dies m'he acabat d'escalfar.
Jo no en soc d'espanyol! I no sento els seus colors. I no em fa vergonya escriure-ho ni dir-ho.
I, què caram!, desitjava que perdessin. Sí, sí, soc molt respectuós, i els entenc perfectament, i els felicito per la seva alegria, però tota aquella parafernàlia que ve al darrera no la suporto. Ahir era impossible mirar la tele, o tenir qualsevol conversa en que no sortís algun eufòric que ha canviat de camisa durant l'última setmana...

La veritat és que aquesta vegada m'he impressionat. Persones properes, suposadament d'ideologies semblants a la meva, però que s'han montat al carro de la "roja" amb molta il.lusió! Me n'alegro per la seva felicitat. I la respecto. Però, què coi, em costa de pair. I no la comparteixo.

Però, nois!, no ens enganyem! Que de seguida en tornen a clavar la plantofada! Ahir, dilluns, poques hores després de la gran victòria, poso el 102.80 FM, i començo a escoltar les notícies de'n Bassas. Primera notícia: gran victoria dels aspañols. Segona notícia: el PP recull firmes en contra de l'ensenyament a Catalunya, perquè segons ells, els nens no acaben aprenent l'aspañol. Cordons! Seran els seus! Que els meus, amb 5 i 6 anys, ja el parlen.
Burinots!! Els del PP, i els que es deixen ensarronar! (Ah! I amb tot el meu respecte, que per damunt de tot... llibertat d'idees).

Per cert, ahir vaig tenir la sensació que, per la meva forma de pensar, formo part d'una minoria en el meu país. Sé que alguns de vosaltres, però, la deveu compartir amb mi. Snif, snif, gràcies!
Res, com els gals Asterix i Obelix, resistirem! I si fa falta una ´poció d'Aromes de Montserrat i Ratafia, també la farem!

Xavi Miró

St.Marçal i Stes Emiliana, mr, i Lucina, matrona.

Bé, com ja sabeu el dia 6 no podré ser amb vosaltres, encara que amb tantes graelles l´olor de carn a la brasa potser m´arribarà al fons de l´ànima i serà llavors el moment anhelat per respondre positivament a la crida...algú ha comentat que la Missa conventual és a les 11h...aquesta sí que és nova!! hi, hi, hi..!

Dit això, us explico que seré a Màlaga i Sevilla, probablement vora els 40ºC gaudint dels finitos la bona companyia la alegria i la bona música que tinc la sort de fer per aquelles contrades, primer amb un grup anomenat La Trulla de Bozes i després sota les ordres del també antic escolà i magnific tenor Lluís Vilamajó.

Jo faig i dic com el Xavi Solé i us animo a explicar també les vostres vides i anècdotes vivències i capricis montserratins o no, així com a omplir aquest mitjà de les imatges que de ben segur omplen els vostres records.

Espero que feu una crònica amb fotografies de la trobada i com que això de "la" Internet arriba a tot arreu , entre concert i assaig pugui repassar-la.

P.E. Fotografia feta des del bacó de casa

La prova de l'esbufegada

He He Xavi, avui m'has fet remirar les fotografies de la sortida del 2004, i la veritat és que les cares van anar canviant de l'eufòria inicial a... i sinó compareu la foto del cim amb la de l'arribada, no sé qui va dir de tornar per la roca foradada...

Admireu l'entusiasme del Ramon i el Daniel...i la serenor d'en Soler...


Amb més d'una esbufegada però tots al cim del Montgròs (1118m)

I per finalitzar la ruta, tornada per la cara Nord tot passant per sota la roca foradada, algunes cares, com podeu observar a l'arribada a l'aparcament, han canviat sensiblement.

Un parell de coses, o tinc mala memòria o no recordo cap Héctor Mora al nostre curs, algú ha canviat de nom?

I l'última, el missatge de "Amb la cara paga" m'ha fet recordar una altra imatge que tenia per casa, creieu que es tracta del mateix personatge??? creieu que té una debilitat per transformar la musculatura facial??? Una abraçada a tots.

Esbufegant per les Agulles

Aquesta foto va ser feta durant l'excursió que vàrem fer a la trobada memorable del 2004. Últimament m'he aficionat bastant a la fotografia i tinc la sort que amb la màgia del Photoshop un mindundi com jo se'n pot sortir i tot si vol.
No és cap indirecta per tornar a fer una excursioneta, perquè em sembla que a part dels esportistes de sempre, els altres no podem ni pujar per les escales de casa, hehe! On hi hagi ascensors, oi? De totes maneres, si algú la vol fer, que porti aigua... A garrafes! Sabeu que passa? Que la petaca d'herbetes d'en Màndoli ja està bé, ja, però res com l'H2O per treure la set.
Celebro que mica en mica la gent es vagi apuntant al bloc, i ja sabeu que si teniu algun dubte o problema amb ell feu-m'ho saber. Faré el que podré per ajudar-vos!

Barcelònia

Des de fa ja 24 anys, Colònia (Köln) i Barcelona són ciutats agermanades. Hi ha una associació que fomenta aquesta relació i a més, hi ha un centre català que promou la difusió de la cultura catalana en les terres de la Renània. Com que la meva xicota estudia a Colònia i jo vinc sovint a visitar-la, les dues ciutats encara estan una miqueta més agermanades. Ara mateix hi sóc!

Aquí hi ha molta oferta musical, tan per estudiants com per concertistes. Si algú de vosaltres està interessat a actuar-hi, jo m'ofereixo a buscar-li alguna cosa, fer algun contacte. Avui mateix a les 17.00 de la tarda, aniré a escoltar un recital de piano a càrrec de Gerard Pastor.

Respecte el tema estrella trobada 2008, només caldria animar a en Narcís, l'Aleix, en Quim i en Jordi que encara no han donat senyals de vida! Algú els podria fer un truc? Jo tinc encara la fulla excel amb tots els telèfons que en Ramon va fer per la trobada del 2004.

El bolet és totalment comestible. És un exemplar de mides normals, més aviat discretes, que vam trobar al bosc del costat de casa, quan estàvem a Finlàndia. Anar a buscar bolets allà és molt pràctic. Amb un que en trobis ja n'hi ha prou per menjar-ne dues persones. Però la intenció de la imatge no era entrar en temes de micologia sinó presentar-vos a l'Stella, que intenta treure el cap a la fotografia sense que el bolet la tapi...